El Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina, amb nou disseny web

El Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina d’Eulàlia Lledó Cunill es va publicar l’any 2011 i avui, dia internacional de les dones, estrena una nova versió web. Aquesta nova presentació també ens serveix per a estrenar la plataforma de publicació de Beat, que properament veurà incrementat el seu catàleg digital. 

El Manual es dedica a analitzar algunes particularitats ideològiques de la llengua, especialment les que tenen a veure amb els biaixos sexistes i androcèntrics, és a dir, els biaixos que subordinen les dones. El llibre es compon de materials força variats: lectures de textos, imatges, propostes de treball, etc., amb vista a analitzar la llengua en diversos àmbits (literari, en diccionaris, en els esports, etc.), reflexionar-hi i, si s’escau, modificar-ne alguns dels usos. En la major part del manual hi ha preguntes, activitats i exercicis perquè qui el llegeixi reflexioni i les analitzi.

El lleguatge és un reflex de la societat, i evoluciona en la mesura que la societat també ho fa, incorporant no només paraules noves que abans no existien (telèfon mòbil, xip, dron, per posar exemples de noves paraules per la introducció de noves tecnologies) sinó també evitant l’ús de formes i expressions que tenen connotacions discriminatòries per raons socials o racials (per exemple en expressions basades en el color de la pell de les persones, en minusvalies o bé en patrons de comportament social que no són el ‘normal’ en la societat).

Que el llenguatge manté el sexe femení en situació de subordinació i que és sexista (és a dir, que mostra una tendència a desvalorar, a no tenir en compte les dones, a minimitzar-les) i androcèntric (aquell on les dones no hi apareixen, no són vistes, no són percebudes, no són anomenades o no existeixen) a hores d’ara no hauria de sorprendre ningú.

Constatat aquest punt, veiem com el llenguage està evolucionant a fi de donar més visibilitat a la presència femenina. En general podem dir que adequar el llenguatge a la realitat pot ser tan natural com es vulgui que sigui. Expressions que fa anys algú podria considerar ‘estranyes’, amb el temps acaben no essent-ho. En el llenguatge comú podem trobar un exemple en el mot “bústia”, que va haver de lluitar uns anys per imposar-se al mot “busson” i ara ningú no troba estrany dir bústia. Un altre exemple el trobem en la feminització dels oficis, on ara ningú no qüestiona el terme “advocada”. Un darrer exemple: ara és més freqüent sentir parlar d’una AMPA (associació de mares i pares d’alumnes) que d’una APA, que era el més habitual fa només uns pocs anys enrere.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes". Només utilitzem galetes estadístiques i les necessàries per a una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca