Alguns topants de la traducció
Per breument que sigui, és força interessant veure alguns fenòmens de llengua dels que es parla i es treballa en aquest material a partir de les traduccions.
Així doncs, a continuació, es podran veure un seguit d’opcions o decisions diferents que influeixen a l’hora de traduir; van des d’errors clars fins a solucions agosarades passant per dubtes, tot i que molts cops aquests aspectes s’interrelacionen.
Molts cops s’afirma que l’anglès sí que ho té bé i fàcil amb vista a no invisibilitzar la presència femenina (visibilitzar-la ja és tota una altra cosa) perquè com que és una llengua que no té gènere gramatical no usa el masculí com a presumpte genèric (encara que això es digui, això tampoc no és cert de tot).
Ara bé, de vegades l’anglès usa dobles formes; de fet, més sovint que no pas sembla. A les versions subtitulades de moltes pel·lícules en anglès és bastant freqüent que digui, per exemple, brothers and sisters, per parlar d’això: de germanes i germans. El fet que en el subtítol del film acostumin a posar només el masculí de la doble forma, ja són figues d’un altre paner (del cistell de l’androcentrisme, concretament).
En la literatura aquest fenomen es pot comprovar infinitat de vegades; per exemple, en aquesta novel·la de Paretsky.
—Por eso he seleccionado estos casos en particular. Porque todos cuentan con, al menos, otra persona, algún testigo de esas infancias, que puede corroborar aquello que ha aflorado durante la terapia. En algunos casos se trata de un hermano o una hermana. En otro, de una asistente social; y en los otros dos contamos con sus maestras de la escuela primaria.
- Sara Paretsky. Sin previo aviso. Trad. Cecilia Ceriani i Txaro Santoro. Madrid: Alfaguara, 2003.
O amb d’altres formes dobles.
El marido que deseaba apareció cuando ella todavía iba al instituto; el hijo y la hija que deseaba le llegaron sin excesivo dolor ni esfuerzo.
- Elisabeth Sanxay Holding. La pared vacía. Trad. Matuca Fernández de Villavicencio. Barcelona: Lumen, 2007.
També és força freqüent trobar-ho amb una expressió que conté els pronoms personals he or she.
El espectador se sitúa en la posición del pintor y contempla un autorretrato, pero lo que él o ella ve no es una imagen del hombre que ha firmado el cuadro el cuadro en la esquina inferior derecha, sino de otra persona: una mujer.
- Siri Hustvedt. Todo cuanto amé. Trad. Gian Castelli. Barcelona: Circe, 2006
De vegades, no tan econòmicament expressat.
Él podría o ella podría contarle todos los métodos que hemos pensado para entrar en la casa.
Al cabo de casi una hora, el comisario estaba impresionado, pero no convencido.
—Verá, milord —dijo al fin—. Entiendo lo que quiere decir, y tiene razón. De nada vale decir: “Él podría o ella podría”, porque un abogado listo diría: “Podría no es necesariamente verdad”.
- Dorothy L. Sayers. Luna de miel. Trad. Flora Casas. Barcelona: Lumen, 2008
Els fragments de redacció que s’acaben de veure mostren que una llengua, en principi, no marcada pel gènere gramatical femení o masculí com l’anglès, en realitat també té formes marcades pel gènere gramatical. Quan així és, les estratègies de visibilització també poden passar, amb naturalitat, per les dobles formes. El que està clar és que totes les autores que s’acaben de veure perceben que els substantius o pronoms masculins són específics i s’enginyen, en conseqüència, per visibilitzar les dones a partir, en aquests casos, del recurs de les dobles formes.
Exercici
- Has llegit llibres traduïts que mostressin alguna d’aquestes formes dobles o alguna de similar?
- Has observat aquests mateixos fenòmens en alguna pel·lícula subtitulada?
- Saps quin és el títol, en la llengua original, d’una sèrie de televisió que en castellà han titulat com Cinco hermanos?
- El títol d’un llibre de poemes de Wisława Szymborska s’ha traduït al català com Gent dalt del pont i al castellà com Hombres en el puente.
- Quina et sembla més inclusiva de tota la humanitat?
- Té marge la tasca de traducció per canviar els sentits del que gira a una altra llengua?
- El títol d’una novel·la d’Elizabeth Kostova (The historian) s’ha traduït al català com L’historiador i al castellà com La historiadora.
- Què és el que ha permès decisions tan diferents?
- Diuen el mateix els dos títols?
- El títol d’un llibre de Frank McCourt en la versió catalana és El professor.
- Busca el títol de la versió original.
- Un cop ho hagis fet, justifica per què en anglès és el títol que és.
- El suec Stieg Larsson és l’autor d’una celebrada trilogia anomenada Millennium que es va començar a publicar a partir del 2005. El primer volum es va traduir al català el 2008 amb el títol Els homes que no estimaven les dones i, en la versió castellana, com Los hombres que no amaban a las mujeres. El títol original és Män som hatar kvinnor.
- Pots investigar què vol dir literalment el títol en suec?
- Era possible deixar-lo igual en català o en castellà?
- Per què creus que l’han modificat?
Formes neutres de l’anglès
A continuació veurem què passa quan la llengua anglesa utilitza formes neutres, és a dir, que tant es poden referir a dones com a homes i la tasca traductora no està prou amatent i oberta a aquestes dues possibilitats.
En primer, lloc veurem errors de traducció de l’anglès a una llengua romànica ocasionats perquè en la llengua original s’ha utilitzat un substantiu de gènere comú (ja s’ha vist que la major part —no totes, però— de les paraules angleses ho són) i a la traductora o el traductor no se li ha passat pel cap que es podria estar referint a una persona del sexe femení.
- La Vanguardia, 14.10.2009
- L’acudit deixa de tenir sentit atesa l’enorme quantitat d’homes que prenen el sol a pit descobert i el poc morbo que hi ha respecte a aquesta part del cos del sexe masculí. La solució és ben fàcil.
- Has trobat casos semblants?
Durante treinta años, muchos amigos me han ayudado a formular las ideas que aparecen en este libro: Mandy y Anne, Muriel y Lynn, Giovanna y Debra, Linda y Cyndee y muchísimas más que no puedo mencionar aquí.
- Margaret L. King. Mujeres renacentistas. La búsqueda de un espacio. Trad. Aurora Lauzardo. Madrid: Alianza, 1993
- El fragment comença parlant de les amistats en masculí. Després dels dos punts la llista és exclusivament de noms de dona i per tant, les fa concordar amb un quantitatiu femení. Llàstima que no tirés enrere per canviar el gènere gramatical del primer sintagma. La solució torna a ser ben fàcil.
- Has trobat algun cas semblant?
Y eso que la ropa interior que tenía era muy escasa, y no muy nueva; pero estaba hecha de primorosa tela, y sus diestros dedos la habían remendado con habilidad a lo largo de muchas noches, cuando sus alumnos estaban en cama […] Después de todo, ese intervalo marcado por las esperanzas de una vida mejor y el zurcido de su ropa interior, aunque entremezclado con sus deberes para sus alumnas, no fue desagradable.
- Elizabeth Gaskell. Hijas y esposas. Trad. Damián Alou. Barcelona: Ediciones del Bronce, 2000
- Una cosa semblant li ha passat al traductor d’aquest fragment. La novel·la parla inequívocament tota l’estona d’un internat femení. Veiem, però, que la paraula, per referir-se a l’alumnat —segurament perquè en anglès devia ser de gènere comú— l’ha portat a traduir-la mecànicament per un masculí. Més avall, ha rectificat, però com que no ha canviat el primer masculí la cosa és, com a mínim, estranya i confusionista. La solució torna a ser ben fàcil.
- Has trobat casos semblants?
Dubtes entre el femení i el masculí
De vegades, en un mateix document es dubta entre el femení i el masculí a l’hora de traduir-lo.
(de la prologuista citant Virginia Woolf)
“Jo no vaig voler dir res de res amb Al far. Una ha de marcar-se una línia central en el llibre que l’unifiqui”.
(del Diari, 13 de desembre de 1926)
La cosa [Al far] s’acaba, em dic gemegant. És com un procés perllongat de la natura, prou dolorós però excitant, el qual una desitja desesperadament que s’acabi.
(carta a Gerald Brenan Nadal del 1922)
¿Vols dir que potser hauria d’intentar donar una certa ‘visió de la vida’? Un ha de limitar-se a si mateix, a les seves sensacions, a un quartet, posem per cas; ¿he de ser lírica i descriptiva… però sense posar gent en moviment i intentar de donar a les seves emocions i sensacions impacte i volum?
- Virginia Woolf. Dones i literatura. Trad. Jordi Ainaud. Barcelona: Columna, 1999
- En aquests dos fragments que s’acaben de veure, s’observa un fenomen absolutament estès a les traduccions d’aquesta llengua al català i al castellà (i segurament a d’altres llengües romàniques). Veiem que es tradueix indistintament per “una” o “un”, el pronom personal anglès one, tot i que l’autora sempre s’està referint a ella mateixa. La solució, ben fàcil.
- Has trobat casos semblants?
—Buido contenidors plens de compreses —em diu ella amb el seu accent dolç i sibilant—, recullo el vòmit del gat, rento la gàbia dels ocells, una no creuria que unes bestioles tan petites fan tanta caca, frego vàters. ¿La pols? Ves quina cosa!
I a més, sobretot, m’he llançat un petit desafiament: si un se suïcida, cal estar segur del que es fa i no es pot cremar l’apartament “debades”.
- Muriel Barbery. L’elegància de l’eriçó. Trad. Anna Torcal i Salvador Company. Barcelona: Edicions 62, 2006
- Si canviem de llengua, en una traducció del francès al català es pot veure exactament una manifestació del mateix fenomen. Si abans eren dues a un, ara és una a un. En l’original francès, totes dues vegades s’havia fet servir la forma impersonal on + verb. L’esmena torna a ser fàcil. Es pot afirmar, a més, que tots aquests “una” que acabem de veure en els dos últims casos tractats són una bona mostra d’una de les maneres que s’estan estenent per visibilitzar les dones i les seves experiències.
- Has trobat casos semblants?
Adopció de la forma femenina
D’altres cops, en canvi, la traductora ens sorprèn amb un femení fins fa poc insòlit; manera de procedir, però, que poc a poc va guanyant espai i es consolida com una més de les moltes formes emergents per visibilitzar les dones.
—Bah, eso no es nada. Cualquiera puede ponerse histérica —señaló Clarissa con imprudencia. El inspector la miró suspicaz y ella le dedicó su sonrisa más inocente.
- Agatha Christie. La telaraña. Trad. Sonia Tapia. Barcelona: Plaza y Janés, 2000
- En el fragment, veiem que es fa concordar el pronom de gènere comú amb un adjectiu femení com correspon atès que el posa en boca d’una dona.
- Has trobat casos semblants?
Exemples del francès
Per acabar, tornem a canviar una altra vegada al francès per veure dos exemples d’un altre fenomen que s’hauria d’evitar de totes totes.
No hace mucho, en Canadá, tuve que ponerme un traje violeta de arzobispo, en la Universidad de Western Ontario, donde me eligieron doctor honoris causa.
Esta mujer [Catalina de Siena] notable que predicó el amor apasionado de Dios, dominica ferviente y patrona de Italia junto a san Francisco de Asís, fue doctor de la Iglesia con el mismo título que santo Tomás de Aquino.
- Catherine Clément; Julia Kristeva. Lo femenino y lo sagrado. Trad. Maribel García Sánchez. Madrid: Cátedra, 2000
- En aquest cas, la traductora en la versió al castellà ha usat el masculí (per referir-se cada cop a una dona) d’un terme que tant en català com en castellà és de dues terminacions (en francès, tot i que està subjecte a discussió, de moment és de gènere comú). La solució torna a ser ben fàcil.
- Has trobat casos semblants?
