Els recursos de la llengua

Exercici

1. Lectura del fragment.
2. Coneixes paraules que es puguin dir tant usant el gènere gramatical femení com el masculí?
3. Saps paraules (que no es refereixin a persones) que canviïn de significat segons si les dius en masculí o en femení?
   1. N’hi ha moltes?
4. Per què una paraula com “ciutadà” no és satisfactòria per referir-se a una dona?

A continuació hi ha una llista d’alguns dels molts recursos que ens forneix la llengua a l’hora d’usar-la de tal manera que no exclogui ni invisibilitzi les dones.

El primer que s’ha de dir és que qualsevol d’aquestes solucions pot ser bona o dolenta, pot ser adequada i pertinent o, per contra, grinyolar absolutament; per tant, sempre s’ha de tenir molt en compte el context en què s’usa qualsevol de les propostes.

Al llarg d’aquest apartat de la lliçó, hi ha agrupacions d’expressions amb les característiques següents: en cursiva habitualment hi ha les expressions androcèntriques, és a dir, les que no inclouen les dones i en rodona les possibles alternatives.

Primer de tot, és interessant veure que una denominació pot tenir moltes alternatives, tant genèriques com d’altres tipus. (De tota manera, habitualment només es proposa un tipus de les possibles alternatives. Per exemple, si es parla de formes genèriques, tan sols es proposa aquest tipus de solució, no es dóna com a alternatives les formes dobles; i a l’inrevés.)

Això no vol dir que un masculí no tingui diferents alternatives, per exemple, per a destinatari hi hauria com a mínim les següents:

• destinació
• persona destinatària
• persona a qui s’adreça…
• destinatari o destinatària
• destinatari/ària

Formes genèriques

Són aquells termes que es refereixen a una persona o inclouen grups de persones independentment del sexe.

• professorat
• personal sanitari
• criatura

En les formes genèriques, el gènere gramatical és irrellevant

• la ciutadania (femení)
• l’alumnat (masculí)
• la persona (femení)
• l’infant (masculí)

Cal tenir-ho en compte, perquè, per exemple aquesta última paraula tant representa una nena com un nen i seria una bestiesa dir, per exemple, les persones infants.

Mots invariables

Els següents ho són sempre. Els determinants, etc. no varien sigui quin sigui el sexe de la persona a què es refereixin.

• la víctima
• les autoritats municipals
• els éssers humans

Mots invariables si s’elimina l’article

Si van acompanyats de determinants, etc. el gènere gramatical del determinant concret sexua la forma (un un davant de professional el convertiria en masculí). Les que hi ha a continuació serien formes genèriques.

• professionals de l’ensenyament es manifesten a Barcelona
• estudiants de secundària es reuneixen a Madrid
• una plaça de comptable
• amb la categoria de vocal
• biblioteca per a alumnes
• una reunió amb professionals de la informàtica
• l’agent de policia

Cal, però, anar alerta amb aquest tipus de cas.

• l’intendent → la intendent o l’intendent
• un economista → un o una economista
• hi ha pocs especialistes → no hi ha prou especialistes

Mots col·lectius

Els següents es refereixen a un conjunt de persones.

• ciutadans → societat
• els alumnes → alumnat
• electors → electorat
• fills → descendència / prole
• funcionaris → funcionariat
• homes → gent / humanitat / gènere humà / espècie humana
• els membres → agrupació / assemblea / comissió / col·lectiu / col·lectivitat
• nens → canalla
• nois → jovent
• els joves → jovent
• presos → població reclusa
• professors → professorat
• socis → agrupació / associació
• tots → tothom / tota la gent / tot el món
• treballadors → personal / plantilla
• veïns → veïnat (en un barri) / comunitat (en un edifici)
• voluntaris → voluntariat

Mots col·lectius

En canvi, els que hi ha a continuació poden referir-se a persones però també a una qualitat, a una condició, a un estat determinat, a alguna altra cosa.

• els adolescents → adolescència
• ciutadans → ciutadania / població / poble
• consellers → Consell Executiu / Govern
• nens → infància
• els joves → joventut
• nois → joventut
• professors → claustre
• socis → club / penya
• jugadors → equip
• admesos → admissions
• exclosos → exclusions

Algun exemple més:

• empresariat
• consultories i assessories (agruparia totes les empreses que vulguin posar a disposició de la seva clientela la seva experiència…)

Casos semblants a col·lectiu, col·lectivitat, comunitat que s’han vist més amunt

• conjunt
• grup
• públic
• públic lector

Equip

• director i subdirectors → equip de direcció / equip directiu
• metges → equip mèdic
• professors → equip docent

Cos

• metges → cos mèdic
• enginyers forestals → cos d’enginyeria forestal
• planificadors lingüístics → cos de planificació lingüística
• cos de tècnics especialistes → cos tècnic d’especialistes

Una altra expressió:

• els monitors → el monitorat

Cal vigilar amb les derivacions. Per exemple, una expressió com monitoratge seria del tot errònia atès que vol dir una altra cosa.

Noms de professions

• advocats → advocacia
• empresaris → empresariat
• funcionaris → funció pública
• jutges → judicatura
• metges → medicina
• professors → docència
• mestresses de casa → feines de la llar
• biòlegs → biologia
• enginyers tècnics → enginyeria tècnica
• tècnics → cos tècnic

Una redacció concreta:

• convocatòria del procés selectiu per a l’ingrés al cos de titulats superiors de la Generalitat de Catalunya → convocatòria del procés selectiu per a l’ingrés al cos de titulació superior de la Generalitat de Catalunya

Noms d’organismes i unitats administratives

• alcalde → ajuntament / alcaldia
• assessors → assessoria / consell assessor
• conseller → departament / conselleria / consell
• consultor → consultoria
• degà → deganat
• delegat → delegació
• director → direcció
• gerent → gerència
• president → presidència
• redactors → consell de redacció
• regidor → regidoria
• secretari → secretaria
• vocal → vocalia
• coordinador → coordinació
• col·laborador → col·laboracions
• notari → notaria
• tutor → tutoria
• traductor → traducció
• distribuïdor → distribucions
• vicedirectora / vicedirector → vicedirecció
• psicòleg → gabinet de psicologia
• conserge → consergeria

Distribuïdora, Coordinadora, Impressora poden funcionar també com a abstractes.

Expressions despersonalitzades

• Col·laboradors → Amb la col·laboració de… / Hi ha col·laborat…
• Redactors → Redactat per…
• Traductors → Traduït per…

Solucions per a documents o impresos per emplenar

• Sr/a. → Nom / Nom i cognoms
• Destinataris → Destinació
• El/la sol·licitant → Cognoms i nom
• Nascut/uda a → Lloc de naixement / Natural d
• Domiciliat/ada a → Domicili

La paraula persona i altres mots genèrics

• l’interessat → la persona interessada
• el sol·licitant → la persona sol·licitant
• el beneficiari → la persona beneficiària
• l’usuari → la persona usuària
• els adults → les persones adultes
• els afectats → les persones afectades
• els afiliats → les persones afiliades
• els mediadors → les persones mediadores
• els socis → les persones associades
• el signant → la persona que signa
• la secretària → la persona responsable de la secretaria
• el president → la persona que ocupa la presidència
• el Director General d’Ocupació → la persona titular de la Direcció General d’Ocupació
• persona responsable
• persona experta
• persona penada
• persona afiliada
• persones amb discapacitats
• persona interna

De tota manera, s’ha de vigilar amb l’ús d’aquesta fórmula tan pràctica. Per exemple, una expressió com persones treballadores no pot substituir treballadors, atès que la primera parla d’una qualitat: vol dir que es tracta d’una gent que no és gandula, que és feinera, i la segona, en canvi, descriu un grup concret en funció de la seva activitat laboral independentment de com la facin.

Algunes redaccions concretes:

• llista definitiva d’admesos i exclosos → llista definitiva de persones admeses i excloses
• La proposta de resolució s’ha de notificar a l’interessat, el qual, en el termini de cinc dies, pot al·legar davant l’instructor el que consideri convenient per a la seva defensa. → La proposta de resolució s’ha de notificar a la persona interessada, la qual, en el termini de cinc dies, pot al·legar davant la persona encarregada de la instrucció el que consideri convenient per a la seva defensa.

La paraula part

• l’arrendatari → la part arrendatària
• el demandant → la part demandant
• els contractants → les parts contractants
• l’obligat → la part obligada
• el demandat → la part demandada
• el creditor → la part creditora
• els licitadors → la part (persona, entitat) licitadora

La paraula personal

• treballadors → personal
• administratius → personal administratiu / personal d’administració
• directius → personal directiu
• formadors → personal formador / personal responsable de la formació
• investigadors → personal investigador
• infermeres → personal d’infermeria
• metges → personal mèdic
• metges i infermeres → personal sanitari
• nombre total de treballadors → nombre total de personal
• els voluntaris → el personal voluntari
• honoraris, transports i dietes del personal formador
• personal encarregat de la investigació
• personal altament qualificat
• personal voluntari
• personal contractat
• personal subjecte a la normativa vigent
• personal assalariat
• personal retribuït

La paraula professional

Atenció, com s’ha vist més amunt, pot quedar sexuat si va acompanyat de segons quins determinants, participis, etc.

• informàtic → professional de la informàtica
• traductors → professionals de la traducció
• metges i infermeres → professionals de la salut

Canvi d’un nom per un adjectiu

• drets de l’home → drets humans
• informe del metge → informe mèdic
• cossos de funcionaris → cossos funcionarials
• espectacles per a nens → espectacles infantils

Frases i perífrasis

Alguns exemples de redaccions:

• molt agraïts per la vostra col·laboració → us agraïm la vostra col·laboració
• …agraïts… → …amb el (nostre) agraïment…
• heu estat seleccionats → us han seleccionat
• hi estan molt interessats → hi tenen molt d’interès
• aquest any han estat premiats Anna Bosch i Lluís Rei → aquest any han rebut el premi Anna Bosch i Lluís Rei
• benvinguts al consell d’administració → us donem la benvinguda al consell d’administració
• el legislador ha establert que... → la legislació ha establert que…
• el sol·licitant pot demanar una còpia de les condicions... → quan es presenti una sol·licitud es pot demanar una còpia de les condicions…
• dades del signant de l’informe → dades de qui signa l’informe
• el demandant té dret a… → qui presenta una demanda té dret a… / si algú presenta una demanda té dret a… / tothom qui presenti una demanda té dret a… / qualsevol persona que presenta una demanda té dret a…
• tots els membres del consell poden sol·licitar… → qualsevol membre del consell pot sol·licitar…
• tots han d’haver passat l’examen mèdic → tothom ha d’haver passat l’examen mèdic / cal haver passat l’examen mèdic / no hi pot haver ningú que no hagi passat l’examen mèdic
• i tots els altres signaran demà → i la resta signarà demà

El tractament de vós

• el/la convidem a la inauguració de… → us convidem a la inauguració de…
• la/el saludem cordialment → us saludem cordialment
• aprofito l’avinentesa per saludar-la/lo atentament → aprofito l’avinentesa per saludar-vos atentament
• requisits per inscriure’l/inscriure-la al seminari → requisits per inscriure-us al seminari

Formes dobles

Es poden fer de maneres molt diverses

• subscriptor → subscriptora o subscriptor / subscriptor o subscriptora / subscriptor/a
• treballadors → treballadores i treballadors / treballadors i treballadores / treballadors/ores

Les formes dobles poden ser senceres

• les candidates i els candidats han de presentar el seu programa abans del 3 de desembre.
• els candidats i les candidates han de presentar el seu programa abans del 3 de desembre.
• les lleidatanes i els lleidatans
• el mestre o la mestra
• les diputades i els diputats
• signatura de la directora o el director
• suggeriments de socis i sòcies

Es pot doblar només el determinant

Tant en paraules invariables que queden sexuades pels determinants:

• les i els esportistes
• els i les docents
• una o un membre
• una o un professional
• dels i de les especialistes
• una o un estudiant
• molts i moltes professionals
• el tribunal d’aquest concurs està format pels directors i directores de les divisions territorials i pels guanyadors i guanyadores dels tres darrers anys

Com en paraules que tenen formes diferents per a femení i masculí:

• el o la secretària
• les i els metges
• nota per als i les professores

Si hi ha adjectius o d’altres paraules no cal tampoc repetir-les totes:

• director general o directora general → director o directora general
• tècniques especialistes i tècnics especialistes → tècniques i tècnics especialistes

Algunes expressions freqüents en el món de la feina:

• perceptors → perceptores o perceptors
• nombre total de treballadors → total d’assalariats i assalariades
• treballadors agraris → treballadores i treballadors en l’agricultura / empleats o empleades agrícoles
• treballadores per compte propi → treballadors i treballadores per compte propi

La fórmula home o dona

Aquest desdoblament és eminentment pràctic i cada cop s’usa més.

• Acte d’homenatge a les dones i homes que van fundar l’associació.
• No hi ha dubte: un home (o una dona) arribarà a Mart dins aquest segle.
• Una actualitat pretèrita de la qual nosaltres, homes i dones d’avui, ja sabem les conseqüències.
• Es tracta d’homes i dones de mitjana edat que valen fer curtes estades per tancar negocis o que tenen alguna reunió.

Fins i tot en contextos on fa poc temps potser no s’hauria utilitzat.

• És llavors quan descobrim que aquestes muntanyes a les que volem escapar són el producte de l’experiència i de la història d’uns homes i d’unes dones que van saber convertir la difícil vida propiciada per un clima dur en un estímul per a l’esperit.
• Aquells cims encara no trepitjats per home o dona li van aparèixer com “onades colossals d’un oceà de neu que de cop s’haguessin quedat immòbils”.

En canvi, hi ha millors solucions en casos com els següents.

• per contractar un enginyer (home o dona) → per contractar una enginyera o un enginyer / per contractar un enginyer o una enginyera / per contractar un/a enginyer/a
• els advocats homes i dones → els advocats i les advocades / les advocades i els advocats / els/les advocats/ades

Ordre alternat

És interessant alternar l’ordre de femení i masculí amb vista a no establir una nova jerarquia entre sexes.

• les noies i els nois que s’hi interessin… / els nois i les noies que s’hi interessin…
• el beneficiari o la beneficiària que vulgui sol·licitar… / la beneficiària o el beneficiari que vulgui sol·licitar…
• cal fer constar el nom de la mare i el del pare / cal fer constar el nom del pare i el de la mare

Concordança d’adjectius i participis

En les formes dobles, en la deriva que s’ha vist abans en aquest mateix capítol, de doblar només el determinant, es pot fer concordar l’adjectiu o participi només amb el substantiu que tingui més a prop.

Tant si l’adjectiu o el participi van davant (en aquest primer cas la solució no es gens estranya, potser perquè fa temps que s’usa i és força habitual):

• Un cop escoltat l’inculpat, l’expedient s’ha de trametre a l’òrgan competent → Un cop escoltat l’inculpat o la inculpada, l’expedient s’ha de trametre a l’òrgan competent. / Un cop escoltada la inculpada o l’inculpat, l’expedient s’ha de trametre a l’òrgan competent.
• Estimats amics → Estimades amigues i amics / Estimats amics i amigues

Com si l’adjectiu o el participi es posen darrere (en aquest cas, si concorden en femení, la solució de vegades pot grinyolar):

• La funcionària encarregada o el funcionari encarregat del registre ha de fer l’anotació corresponent → La funcionària o funcionari encarregat del registre ha de fer l’anotació corresponent / El funcionari o funcionària encarregada del registre ha de fer l’anotació corresponent
• Qui és qui: autors contemporanis i autores contemporànies d’obres de creació literària en llengua catalana → Qui és qui: autors i autores contemporànies d’obres de creació literària en llengua catalana / Qui és qui: autores i autors contemporanis d’obres de creació literària en llengua catalana
• Les candidates escollides i els candidats escollits han de prendre possessió dels càrrecs abans de 48 hores → Les candidates i els candidats escollits han de prendre possessió dels càrrecs abans de 48 hores / Els candidats i les candidates escollides han de prendre possessió dels càrrecs abans de 48 hores
• Quan siguin nomenades les conselleres i nomenats els consellers… → Quan siguin nomenades les conselleres i consellers… / Quan siguin nomenats els consellers i conselleres…
• Volem que tots els catalans i totes les catalanes puguin… → Volem que tots els catalans i catalanes puguin… / Volem que totes les catalanes i catalans puguin…
• Notícies per als usuaris abonats i per a les usuàries abonades a totes les sessions → Notícies per als usuaris i usuàries abonades a totes les sessions / Notícies per a les usuàries i usuaris abonats a totes les sessions
• enginyera agrònoma o enginyer agrònom → enginyera o enginyer agrònom
• educadors físics i educadores físiques → educadors i educadores físiques

Detalls de possibles encapçalaments

• Benvolgudes amigues i amics,
• Benvolguts amics i amigues,
• Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
• Benvolguts amics i benvolgudes amigues,
• Companyes i companys,
• Pares i mares de l’Associació,

Evidentment, també es poden desdoblar sencers.

• Benvolgut col·laborador o col·laboradora,
• Benvolgut col·laborador,
• Benvolguda col·laboradora,

Formes abreujades amb barres o recursos similars

• el/la traductor/a
• els/les traductors/ores
• catedràtic-a / catedràtic(a) / catedràtic/a
• El/la president/a ha de convocar les reunions

Aquest recurs, tot i que pot ser útil, s’ha d’usar sobretot en documents que no són per llegir: instàncies, papers administratius, formularis…

Altres fórmules

Hi ha tot un seguit d’altres fórmules de presentar la humanitat. A continuació se n’apunten unes quantes.

Participis passats i presents substantivats amb qui

• els acollidors → qui acull
• el sotasignant → qui signa
• els licitadors → qui licita
• el peticionari → qui fa la petició
• els rebutjats per la societat → qui hagi tingut el rebuig de la societat
• el solicitant → qui sol·licita
• els que porten a terme l’execució → qui porti a terme l’execució
• els que no es poden moure sols → qui no es pot moure sense ajuda

Estar + adjectiu o participi

• (estar) empadronat a… → amb empadronament a…
• (estar) interessat a… → tenir interès a…
• (estar) obligat a… → tenir l’obligació de… / amb l’obligació de…

Adjectius sexuats que passen a preposició + substantiu no sexuat

• adoptats → en adopció
• afiliat → amb afiliació
• autoritzat → amb autorització per
• adequadament qualificat → amb qualificació adequada
• diabètic → amb diabetis
• facultat per → amb facultats per
• impossibilitat → amb impossibilitat
• indocumentat → amb documentació
• minusvàlid → amb minusvàlua
• responsables polítics → amb responsabilitat política
• sol → sense companyia / en solitari / sense ajuda

Per exemple:

• llista definitiva d’admesos i exclosos → llista definitiva d’admissions i exclusions

Petits canvis en la redacció

Encara que ja se n’ha anat parlant, a partit d’aquí se’n veuran uns quants més.

• La importància de la col·laboració entre els pares i els professors en les tasques educatives → La importància de la col·laboració entre mares, pares i professorat en les tasques educatives
• Les dades subministrades pels mateixos alumnes, els seus pares o tutors → Les dades subministrades pel mateix alumnat, pares, mares o persones responsables
• Règims professionals de la SS i de treballadors autònoms → Règims professionals de la SS i de treball autònom
• Les i els treballadors no seran discriminats per l’ocupació, i un cop ocupats… → Les i els treballadors no seran discriminats per l’ocupació, i quan treballin…

Canvi del determinant o demostratiu

• El professional haurà de saber → Cada professional haurà de saber
• El coneixement implícit que en tingui el parlant → El coneixement implícit que en tingui qualsevol parlant
• En les explotacions agràries tots els membres de la família treballen → En les explotacions agràries cada membre de la família treballa
• El seu significat serà diferent en un adolescent o altre → El seu significat serà diferent en cada adolescent
• La raó d’aquells que no accepten més veritat que la seva → La raó de qui que no accepta més veritat que la seva
• Tenir en compte i respectar les opinions dels altres → Tenir en compte i respectar les opinions d’altri / les opinions alienes

El canvi dels altres per d’altri és força interessant i pràctic; recupera, a més, una paraula que ha entrat en un cert desús.

Canvis en la pronominalització i la forma verbal

• intentant entendre’s entre ells sense voler imposar-se → intentant entendre’s entre si sense voler imposar-se
• Analitzem els problemes als quals ens veiem enfrontats → Analitzem els problemes als quals ens enfrontem

Eliminar la marca de sexe

• Permet als empleats una lectura més fàcil → Permet una lectura més fàcil

Construccions amb se

En aquest tipus de construcció, s’elimina també la marca de sexe.

• Hem de procurar la participació dels nois en les activitats → Hem de procurar que es participi en les activitats
• El jutge decidirà judicialment → Es decidirà judicialment
• Els presents van dedicar la sessió → es va dedicar la sessió
• Els participants van portar a terme → es va portar a terme
• Els representants van lamentar → es va lamentar
• Els assistents només hauran d’omplir → només s’haurà d’omplir

Alguns recursos a l’abast en línia

Hi ha una abundant bibliografia sobre maneres i sistemes d’evitar l’androcentrisme en la llengua. Moltes administracions (força ajuntaments, per exemple) han elaborat guies més o menys extenses, sobretot amb vista a redactar documents d’àmbit administratiu lliures de biaixos androcèntrics. Una recerca a Internet donaria molts resultats. Ara, s’ha de tenir criteri perquè com en qualsevol altre àmbit, hi ha opuscles, guies i fulletons de bona qualitat, però també de qualitat regular o fins i tot dolenta.

A continuació, s’apunta una publicació més extensa i completa que la major part dels opuscles que hi ha sobre la qüestió.

• Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secció d’Assessorament de Política lingüística [criteris lingüístics, 6], 2005 (consulta en pdf).

Durant força anys, gran part de les publicacions sobre la qüestió, a més de ser breus, eren generals, cosa que generava en molts casos frustració perquè gairebé mai no es parlava dels casos que et feien acudir-hi a buscar solucions.

Des de fa un temps afortunadament, cada cop són més freqüents els materials específics que toquen ì tracten tal o qual àmbit, cosa que els fa força més útils. A continuació, n’apunto uns quants elaborats per mi mateixa que pretenen donar solucions variades per a cada aspecte de la realitat que tracten. Els cinc primers són en català i per a l’àmbit dels esports (en el capítol A propòsit dels esports s’usen per fer pràctiques sobre el llenguatge d’aquest món concret).

• Eulàlia Lledó Cunill. Esports, dones i llengua. 1. Estatuts: un model. Barcelona: Unió de Federacions Esportives de Catalunya [Esports, dones i llengua, 1], 2007 (consulta en pdf).
• Eulàlia Lledó Cunill. Esports, dones i llengua. 2. Normatives de competició, reglamentacions i documents administratius. Barcelona: Unió de Federacions Esportives de Catalunya [Esports, dones i llengua, 2], 2007 (consulta en pdf).
• Eulàlia Lledó Cunill. Esports, dones i llengua. 3. Manuals d’aprenentatge. Barcelona: Unió de Federacions Esportives de Catalunya [Esports, dones i llengua, 3], 2007 (consulta en pdf).
• Eulàlia Lledó Cunill. Esports, dones i llengua. 4. Reglament general de règim interior. Barcelona: Unió de Federacions Esportives de Catalunya [Esports, dones i llengua, 4], 2007 (consulta en pdf)
• Eulàlia Lledó Cunill. Esports, dones i llengua. 5. Reglament d’ús d’una instal·lació esportiva. Barcelona: Unió de Federacions Esportives de Catalunya [Esports, dones i llengua, 5], 2008 (consulta en pdf)

Els que hi ha continuació tracten àmbits força diversos. Això sí, ho fan en castellà perquè són un encàrrec d’Emakunde.

• Eulàlia Lledó Cunill. Guía de lenguaje para el ámbito educativo. Vitoria: Emakunde [Guías, 15], 2008 (consulta en pdf).
• Eulàlia Lledó Cunill. Guía de lenguaje para el ámbito de la salud. Vitoria: Emakunde [Guías 17], 2009 (consulta en pdf).
• Eulàlia Lledó Cunill. Guía de lenguaje para el ámbito del deporte. Vitoria: Emakunde [Guías 18], 2009 (consulta en pdf).
• Eulàlia Lledó Cunill. Guía de lenguaje para el ámbito de la cultura. Vitoria: Emakunde [Guías 20], 2010 (consulta en pdf).
• Eulàlia Lledó Cunill. Guía de lenguaje para el ámbito de la empresa y el empleo. Vitoria: Emakunde [Guías 21], 2011 (consulta en pdf).

N’hi ha un que versa sobre alguns àmbits legals.

• Eulàlia Lledó Cunill (conjuntament amb Charo Guerrero). Hablamos de leyes. Madrid: Instituto de la Mujer (Ministerio de igualdad), 2008. (consulta en pdf).

També s’han d’esmentar —ni que sigui per retre’ls homenatge— tres llibres pioners en aquest tipus de document. Són els tres següents:

• Casey Miller; Kate Swift. The Handbook of Nonsexist Writing. New York: Harper & Row, 1988.
• Alma Sabatini. Il Sessismo nella lingua italiana. Roma: Commissione Nazionale per la realizzazione della parità tra uomo e donna, 1987.
• Esther Suardiaz Deloa. El sexismo en la lengua española. Zaragoza: Pórtico, 2002.

Per acabar, aquest capítol dedicat als recursos, m’agradaria apuntar un corrector digital que es pot baixar gratuïtament de la xarxa. Aquesta eina informàtica que analitza i detecta els usos sexistes i androcèntrics de la llengua es diu Intro, perquè funcioni s’ha de descarregar i instal·lar a cada ordinador.

N’hi ha més d’un per al castellà. Potser el més usat i popular és La Lupa Violeta.