Literatura i precisió

Aquest capítol òbviament es dedica bàsicament a la forma. Per tant, no es dedicarà a analitzar el contingut o el punt de vista de les composicions i obres perquè això correspondria a un altre àmbit, a un altre objectiu. De tota manera és ben difícil, i més en literatura, veure, establir, marcar, la frontera entre contingut i forma.

Per aquesta raó, malgrat el que s’acaba de dir, per il·lustrar el punt de vista, per veure com aquest determinat punt de vista arrossega indefectiblement paraules, sentits, que visibilitzen necessàriament uns àmbits, uns continguts determinats, primer de tot es veurà un poema una mica al marge de la forma i, a continuació, en d’altres poesies, es veuran diverses de les estratègies que utilitzen les autores per visibilitzar les dones.

Poema 1

Començarem amb una composició de la sempre recomanable poeta polonesa Wisława Szymborska (Poznan, 1923), autora que el 1996 va guanyar el premi Nobel de Literatura.

Podria semblar que segles de predomini del punt de vista masculí fessin que el punt de mira femení tingués dificultats per emergir. Veiem, però, que això no és així. En primer lloc, perquè el punt de vista femení sempre ha existit (una altra cosa és la ceguesa que el punt de mira androcèntric ocasiona i que dificulta veure’l o tenir-lo en compte, que ve a ser el mateix); en segon lloc, perquè només cal que una escriptora, un escriptor, tingui en compte aquest punt de vista perquè aflori en la seva obra. La poesia, la literatura en general, permet articular un discurs que abraci només homes, tan sols dones, o que abasti dones i homes. Que expliqui l’experiència humana.

Wisława Szymborska aconsegueix parlar del món sencer, parlar a tot el món; universalitzar. Així, per exemple, el poema “Roba” descriu la visita a una metgessa, a un metge, que qualsevol persona algun dia ha fet o farà.

Ho escriu de tal manera que m’hi pugui sentir identificada jo, o tu, però també ell, i també tant elles com ells; en definitiva: el públic lector, atès que descriu una experiència que pot compartir, que por afectar, tota la població.

• Wisława Szymborska. Vista amb un gra de sorra. Trad. Josep M. de Sagarra. Barcelona: Columna, 1997

1. Primer de tot ens fixarem en quines persones verbals s’usen en el poema.
   1. Quines fa servir al primer vers?
   2. I al cinquè?
   3. I al novè, desè, onzè i dotzè?
   4. Per què?
2. Ara l’objectiu és veure de quines peces de roba parla la poesia.
   1. Quines peces enumera als versos 2 al 4? Quines són de dona, quines d’home, quines unisex?
   2. Quines als versos 14 al 17? Quines són de dona, quines d’home, quines unisex?
   3. Per què creus que les barreja?
3. Al marge d’això: a quin vers s’aclareix el sentit final del poema?
4. Creus que el poema explica amb nitidesa i precisió els sentiments d’una persona que va a visitar-se amb la sensació que està molt malalta i surt alleujada de la visita?
5. És una experiència compartida per tots dos sexes?

Poema 2

Llegeix la composició “No deu ser que tot això…” i observa qui protagonitza la poesia.

Si en tens ganes, llegeix la composició “No deu ser que tot això…” i observa qui protagonitza la poesia.

• Wisława Szymborska. Vista amb un gra de sorra. Trad. Josep M. de Sagarra. Barcelona: Columna, 1997

1. De quin sexes és?
2. Representa tota la humanitat?
3. Ens trobem davant una forma de referir-se a tota la humanitat utilitzant un procediment invers al que ha fet servir en el poema que s’acaba de veure.

Poema 3

També podria semblar que la delicada i mesurada forma de la poesia no admet ni moltes innovacions, ni moltes llibertats a l’hora de visibilitzar experiències que es refereixen a tots dos sexes amb formes que, en aquest moment a segons quins ulls, podrien resultar agosarades.

Perquè la poesia de Szymborska dóna moltes més alegries, per exemple, la gloria i la plenitud de disfrutar d’una llengua no androcèntrica. I, així, la mateixa raó que l’anterior, és a dir, el desig d’universalitzar l’experiència del que explica, la porta a fer servir una altra estratègia per aconseguir el mateix resultat. Es pot veure en el poema següent.

• Wisława Szymborska. Vista amb un gra de sorra. Trad. Josep M. de Sagarra. Barcelona: Columna, 1997

1. No deixa de ser interessant veure que el punt de vista en aquest poema és el d’una pastilla.
2. Després de llegir, per exemple, els versos del 7 al 10 i del 16 al 19, pots dir a qui s’adreça la poesia, és a dir, en quina persona s’articula?
   1. Queda marcat el sexe de l’ésser humà a qui s’adreça?
3. En quins versos utilitza dobles formes?
   1. Quines són?
   2. De quines categories gramaticals (substantius, adjectius, participis)?
   3. Creus que enlletgeixen la composició?
   4. En comptes de parèntesis hauria pogut utilitzar d’altres recursos?
4. Busca la traducció castellana i mira si coincideix amb la catalana.

Poema 4

El mateix passa en molts d’altres poemes de l’autora. En l’últim poema que veurem, en uns dels versos de la meravellosa composició “Sota una petita estrella”, la poeta utilitza encara una altra estratègia per comprendre dones i homes.

• Wisława Szymborska. Vista amb un gra de sorra. Trad. Josep M. de Sagarra. Barcelona: Columna, 1997

1. En quina persona estan escrits els quatre primers versos d’aquest fragment?
2. En el segon vers, primer fa servir una forma genèrica per referir-se a tota la gent.
3. Quina és?
4. Per què creus que la usa?
5. Quina forma fa servir després en el mateix vers per referir-se a qualsevol persona, a qualsevol ésser humà?
6. Havies vist aquest recurs ja en algun poema anterior?
7. El fa servir exactament de la mateixa manera?, quines diferències hi ha?
8. Creus que el recurs enlletgeix el poema?
9. En el quart vers quin gènere gramatical té el subjecte?
10. Per què creus que s’hi ha decantat?
11. Té lògica que ara faci servir només el femení? Contesta tenint en compte la persona verbal que usa.
12. En quina persona estan escrits els dos últims versos?
13. Ha usat aquesta persona en algun altre poema?
14. Llegeix la traducció castellana d’aquest poesia i mira si coincideix amb la catalana pel que fa a les maneres de no invisibilizar les dones.

• Wisława Szymborska. Poesía no completa. Trad. Gerardo Beltrán; Abel A. Murcia. México: Fondo de Cultura Económica, 2008

Poema 5

Passem ara a la poesia catalana. Ho farem a partir de tres poemes de l’excel·lent poeta Montserrat Abelló (Tarragona, 1918).

• Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. Barcelona: Proa, 2002

1. En quina o quines persones està escrit el poema?
2. A qui s’adreça en la primera estrofa?
3. Per què et sembla que utilitza una doble forma al primer vers?
4. Com lliga la doble forma?
   1. Què fa amb el substantiu?, per què?
   2. Què fa amb els adjectius?, per què?
5. Et sembla que el recurs enlletgeix el poema?

Poema 6

A continuació, s’analitzarà en aquest mateix sentit una altra de les poesies de Montserrat Abelló.

• Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. Barcelona: Proa, 2002

1. En quina persona està escrit el poema?
2. A qui inclou en aquest cas la primera persona del plural?
   1. Pots justificar-ho a partir del gènere gramatical d’algun adjectiu del poema?
3. Quina doble forma hi ha a la segona estrofa?
4. Per què creus que la utilitza?
5. Com lliga la doble forma en aquest poema?, és igual que la de l’anterior?
6. Et sembla que el recurs enlletgeix la poesia?

Poema 7

A continuació, es veurà una última poesia de Montserrat Abelló.

• Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. Barcelona: Proa, 2002

1. En quina persona està escrit el poema?
2. De quina manera visibilitza tota la humanitat en el poema, és a dir, en l’última estrofa?
3. Per què creus que ho fa?
4. Ho hauria pogut fer d’alguna altra manera?
5. Et sembla que el recurs enlletgeix el poema?

Poema 8

Passem ara a una poesia en castellà. Es tracta d’una composició de l’andalusa María Victoria Atencia (Màlaga, 1931).

• María Victoria Atencia. La pared contigua. Madrid: Hiperión, 1989

1. En quina persona està escrit el poema?
2. Quina doble forma utilitza?
3. S’havia vist aquesta manera concreta d’expressar la doble forma en algun altre poema?
4. Per què creus que ho fa?
   Et sembla que el recurs enlletgeix el poema?

Prosa literària

Per acabar, una brevíssima pinzellada de visibilització femenina en prosa literària a partir d’uns fragments d’una novel·la de Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1945).

Al marge d’altres gèneres, Oliver pràctica la novel·la negra. Així, la detectiva Lònia Guiu en protagonitza una sèrie i ho fa en primera persona. La detectiva té la dèria de col·leccionar pintallavis; en el primer fragment es fa referència a un que li acaben de regalar i que, per cert, l’ha deixada atònita.

Veiem a continuació les diferents maneres que Maria-Antònia Oliver s’enginya per visibilitzar les dones en una d’aquestes negres novel·les.

• Maria-Antònia Oliver. El sol que fa l’ànec. Barcelona: La Magrana, 1994

1. Quina doble forma utilitza en el fragment 1?
2. En aquest fragment 1 utilitza també un femení? A qui es refereix?
3. Quina doble forma utilitza en el fragment 2?
4. Quines diferències hi ha entre la del fragment 1 i la del 2?
5. Quin recurs fa servir en el 2 i el 3?
6. Per què et sembla que en fragment 4 fa servir l’article en femení?
7. En el fragment 5 utilitza dues dobles formes.
   1. Quines són?
   2. En general, com s’articula aquesta expressió?
   3. S’hi fa algun tipus de jerarquització professional?
8. En el fragment 6 diu de dues maneres diferents la referència professional de Lònia Guiu.
   1. Quines són?
   2. Qui en diu una i qui l’altra?
   3. Per què et sembla que l’autora ha usat aquesta estratègia?

A continuació, hi ha dues petites llistes de llibres de l’autora d’aquest manual que versen sobre literatura. La primera és de volums de crítica literària.

• Eulàlia Lledó Cunill. Dona balconera. A les penes, llibreries. Barcelona: Laertes, 2007
• Eulàlia Lledó Cunill. Dona finestrera. Barcelona: Laertes, 1997
• Eulàlia Lledó Cunill. Sor Juana Inés de la Cruz. La Hiperbólica fineza. Barcelona: Laertes, 2008

La segona també s’hi podrien considerar, però amb l’afegit de propostes didàctiques.

Eulàlia Lledó Cunill. Llicència retribuïda per dur a terme la recerca: Escriptores del món. Guia de recursos i orientacions didàctiques per a la literatura (curs 2001-2002), (consulta web)

Eulàlia Lledó Cunill. Dotze escriptores i una guia bibliogràfica (conjuntament amb Mercè Otero). Barcelona: ICE de la UAB, 1994. (Sobre autores de llengua catalana)

Eulàlia Lledó Cunill. Doce escritoras y una guía bibliográfica (conjuntament amb Mercè Otero). Barcelona: ICE de la UAB, 1994. (Sobre autores de llengua castellana)