Els oficis, càrrecs i professions

En el capítol anterior, s’ha vist que la llengua no té cap dificultat a crear masculins o femenins quan els necessita. S’ha vist, entre d’altres exemples, a partir d’alguns oficis o professions. En aquesta lliçó, en continuarem parlant.

Una de las constantes de cualquier lengua viva es su capacidad de cambio, la facilidad con la que admite palabras nuevas, provengan de donde provengan, para describir realidades, valoraciones, etc., nuevas, así como la capacidad de desprenderse, al menos en el uso cotidiano, de palabras que ya no son necesarias. La lengua, siempre en tránsito, presenta también a veces la posibilidad de denominar una misma realidad de maneras distintas. Así, en la actualidad, se constata que conviven las formas “la jueza” y “la juez” (ya por fortuna casi totalmente abandonada la forma “el juez” para referirse a una magistrada; algo parecido ocurre con las denominaciones “la jefa” y “la jefe”). Lo importante, a mi entender, es que las dos recogen el hecho cierto de que la profesional es una mujer, no la convierten en una travesti como hacía una denominación como “el juez”.

En este mismo sentido, en el momento de escribir estas líneas (unos dos meses después de la elección de una mujer como cancillera alemana en septiembre de 2005), es relativamente frecuente tropezar con noticias que hablen de la política Angela Merkel o Merkel (y no “la Merkel”, aunque algunos medios de comunicación se empeñen en utilizar esta familiarizadora y desvalorizadora expresión totalmente impropia del lenguaje periodístico). Se habla de ella porque es la primera política que ha accedido al máximo cargo político de Alemania. Pues bien, en esta ocasión —aún sin hacer una investigación exhaustiva—, me ha parecido observar que se habla directamente ya de ella como de “la canciller”, sin pasar por la miserable etapa de denominarla, a pesar de que mujer sea, como “el canciller”. No siempre ha sido así.

Pronto hará 30 años, corría el año 1977, hubo una polémica en la prensa sobre la manera que debía de hablarse de Margaret Thatcher. Algún medio decía que se la tenía que denominar “primer ministro”, para otros la expresión adecuada era “primera ministra”. Actualmente creo que ya nadie duda que la forma más adecuada es “primera ministra”; la sensatez, el sentido común y el uso se han impuesto.

Me parece destacable, por tanto, que respecto al cargo que ocupa Angela Merkel ya nadie haya propuesto de entrada la denominación “el canciller” y se haya pasado directamente a denominarla “la canciller”. Nos hemos saltado una prescindible etapa. Ni tan siquiera la Real Academia Española —casi siempre alérgica a la plena denominación de las mujeres por su nombre, especialmente en actividades prestigiosas— ha propuesto de entrada la forma “el canciller”, sino ya directamente “la canciller”.

De todos modos, tengo que hacer un inciso para consignar que la Academia ha dejado pasar una oportunidad de oro al no proponer directamente “la cancillera”, pues pruebas hay —al margen de lo que ocurrió con la comentada denominación de “primera ministra”— de que habitualmente se forma un femenino terminado en -a para oficios o cargos a la que las mujeres comienzan a incorporarse a ellos; es cuestión de tiempo (en ocasiones, poco). […]

En castellano y en general en las lenguas románicas, tanto la forma femenina como la masculina se acostumbran a formar añadiendo una derivación a la raíz.

Exercici 1

  1. Recordes alguns oficis, professions o càrrecs que, fa un temps, quan els exercia una dona es deien en masculí malgrat el sexe de la dona?
  2. Quins canvis hi ha hagut en el sentit de crear femenins per referir-se a les dones?
    1. N’hi ha algun que, d’entrada, t’hagi cridat l’atenció?
    2. T’hi has acabat acostumant?
  3. Per a algun càrrec o ofici s’utilitza o s’ha utilitzat el femení encara que es referís a un home?
    1. Si és que sí, quins?
    2. Si és que no, per què et sembla que per als homes no s’usa mai el femení i en canvi sí que es fa per a les dones?
  4. Per què creus que la Real Academia ja no proposa formes totalment masculines per denominar les dones?
  5. De vegades es recomana no usar la denominació d’un ofici en femení amb el pretext que es podria confondre la dona que el fes amb un objecte, concepte, adjectiu, etc.
    1. Amb què es poden confondre: “costurer”, “pilot”, “adreçador”, “afilador”, “fruiter”, “funerari”, “guia”, “parador”, “lapidari”, “cosidor”, “estadístic”, “demolidor”?
    2. Per què no es postula el mateix que per al femení pel que fa als oficis que en masculí es poden confondre amb objectes, conceptes o adjectius, com els que s’acaben de veure?

Exercici 2

Llegeix la següent esquela i després contesta les preguntes corresponents.

Nicole Chouraqui, antic secretari general adjunt del RPR, diputat europeu, alcalde adjunt de París ha mort al seu domicili parisenc a l’edat de quaranta-nou anys a conseqüència d’un càncer.

Nascuda a Algèria el 18 de març de 1948, aquesta economista de formació, després d’una carrera d’analista financer a la banca de la Unió Parisenca entre 1960 i 1966, va iniciar la via política adherint-se al Partit Radical. El 1970, va ingressar al RPR, del qual va ser membre del buró polític fins al 1977, secretari general adjunt el 1978. Secretari nacional encarregada del treball, de 1981 a 1984, va ser elegit diputat europeu el 1979 i reelegit el 1984.

Conseller de París pel districte XIX, adjunt a l’alcalde Jacques Chirac, era també conseller regional de l’Ile-de-France. Casada amb l’assegurador Claude Chouraqui, era mare de dues filles.

  • Luce Irigaray. Le temps de la differénce. Pour una révolution Pacifique. París: Librairie Générale Française, 1989
  1. Primer de tot, fes una llista amb els demostratius, noms, adjectius i participis en femení que hi ha a l’esquela.
  2. En segon lloc, fes una llista amb els noms, adjectius i participis en masculí que hi ha a l’esquela.
    1. Tingues en compte que hi ha algun substantiu o adjectiu d’una única terminació que com que segons si està al costat d’un nom o adjectiu femení o masculí, passen a ser-ho respectivament.
    2. En aquest sentit, hi ha alguna contradicció, és a dir, algun problema de concordança? Què passa, per exemple, en l’expressió “Secretari nacional encarregada”?
  3. A quins aspectes de la vida de Chouraqui corresponen els femenins?
  4. A quins, els masculins?
    1. Distingeix entre estudis i carrera professional?
  5. Per què utilitza per descriure les activitats d’una dona femenins i masculins?
  6. Parla del marit de la difunta?
    1. Què en diu?
    2. A la inversa, penses que n’hauria parlat i hauria remarcat el mateix?

Exercici 3

Mira el fragment de la pel·lícula Como dos gotas de agua (1964) de Luis César Amadori.

Reprodueix vídeo
  1. Et sona estranya la denominació “advocada”, tant en català com en castellà?
  2. Per què et sembla que el personatge masculí de la pel·lícula diu el que diu?
  3. Ho diu convençut?
  4. És habitual que a les pel·lícules es facin reflexions d’aquest ordre?
  5. Quin paper agafa el personatge femení?
  6. Creus que ve a tomb en la pel·lícula aquesta reflexió sobre llengua?

En els capítols de pràctiques n’hi ha alguna dedicada específicament a aquestes qüestions. Seria interessant veure-la després d’haver treballat el capítol “Els recursos de la llengua“, atès que aquest últim es dedica a repassar un ampli ventall dels recursos que forneix la llengua per solucionar la invisibilitat femenina.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes". Només utilitzem galetes estadístiques i les necessàries per a una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca